Skip to content

Mitjans espanyols vinculen els CDR amb la violència i el terrorisme des de l’octubre

L’Observatori Mèdia.cat analitza en un informe com s’ha elaborat el relat mediàtic de criminalització dels Comitès de Defensa de la República

Mèdia.cat recull més de 300 peces informatives i opinatives dels principals diaris de línia editorial espanyolista, des del 26 de setembre de 2017 al 12 d’abril de 2018

També analitza el llenguatge emprat als atestats policials i als discursos de representants polítics

L’informe ‘CDR, un relat de terrorisme. Com es construeix un discurs per justificar la repressió’ vol visibilitzar el tractament que han fet els mitjans de comunicació en la cobertura de les activitats liderades pels Comitès de Defensa de la República. El document recompta totes les peces sobre els CDR publicades pels tres diaris generalistes espanyols més llegits (El País, l’ABC i El Mundo). Analitza el vocabulari utilitzat per descriure els Comitès tant en aquestes publicacions com en notícies i articles d’opinió d’altres mitjans digitals especialment bel·ligerants (com La Razón, El Español, Crónica Global, OK Diario o El Confidencial), des del 26 de setembre de 2017 (data de la primera aparició dels CDR als mitjans estudiats) fins al 12 d’abril (data en què s’allibera una membre del Comitè de Viladecans, acusada primerament de terrorisme però que el jutge acabà rebaixant a un delicte de ‘desordres públics’).

L’ha escrit el periodista Daniel Camon i el publica Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans de Comunicació impulsat pel Grup Barnils, amb el suport de la Fundació Catalunya-Fons per a la Defensa dels Drets dels Catalans.

Una escalada criminalitzadora: de «vandalisme» a kale borroka?

Al llarg dels mesos, el llenguatge per referir-se als CDR evoluciona de manera creixent fins a comparar-los amb la kale borroka. Per El Mundo, els CDR són ‘las siglas tras las que se amparan los promotores de las acciones de kale borroka?'(28 de març de 2018).

Mitjans espanyols vinculen els CDR amb la violència i el terrorisme des de l’octubre

El mateix diari explica que, tal i com fan els grups terroristes islamistes, els CDR ‘capten’ els participants via pàgines web: ‘grupos de choque del procés seleccionan a la mayor parte de los aspirantes a formar parte de la organización vía internet. Así, a través de ciertas páginas web integradas en la blogosfera independentista, cuantos se postulan para integrarse en un CDR establecen el primer contacto con los captadores’.

En un article, 12 vegades la paraula ‘violència’

A l’ABC, en un reportage (31 de març de 2018) titulat ‘De las las sonrisas a la ‘kale borroka’: el ‘procés’ entra en una nueva fase de violencia’, reiteradament situen els Comitès com a grups orquestradament agressius: ‘la violencia ha dejado de ser puntual y anecdótica para convertirse en regular (a diario) y organizada’. En aquest article ‘podem trobar fins a dotze vegades la paraula ‘violencia’ o algunes formes derivades, com ara ‘violentar’, ‘violentos’ i ‘violentas’ ‘.

Els CDR, molt rellevants per la premsa però sense veu

Pel que fa l’anàlisi quantitativa, s’han analitzat les dades de les edicions digitals dels tres principals diaris generalistes espanyols: El País, l’ABC i El Mundo, dels que s’han comptabilitzat el nombre de peces que fan referència als CDR i quin ha estat el seu flux de publicació. El Mundo n’ha parlat en 61 ocasions, El País en 81, mentre que l’ABC en parla en 134 peces, gairebé un article diari.

L’existència d’articles d’opinió sobre el tema, signats pels directors dels diaris, i editorials expressant l’opinió del mitjà poden donar una idea de fins a quin punt n’és d’important per la premsa espanyola. Tanmateix, malgrat la importància que els donen, en la majoria de peces informatives no se’ls dona veu, evitant citar-los com a font.

Els partits polítics unionistes secunden la media storm

L’informe analitza com s’ha produït ‘l’escalada verbal en la premsa digital’, al mateix temps que les aparicions públiques de polítics. A la primavera se succeeixen diverses declaracions com les de Miquel Iceta (PSC) que adverteix d’un possible ‘enfrontament civil’ a Catalunya si es perpetuen els ‘brots de violència’; o Albert Ribera (C’s), que afirma que els ‘preocupa la violència dels comandos separatistes’, culminant amb les declaracions en roda de premsa internacional des d’Alger de Mariano Rajoy que assegura que combatrà ‘con todos los medios judiciales y policiales a su alcance’ l’activitat ‘violenta i intimidatoria’ dels CDR.